“Avui vespre volen notes, dins aquest jardi de les set fonts”
Cada estiu, des de fa 11 anys, la gent d’aquest poble, gaudeix de nits de música, tots els divendres a l’estiu.
No hi falta ningú, els veïns, les autoritats de l’ajuntament, els nens, els padrinets i els seus pares.
La situació ha canviat, antigament en aquest poble, segons ens conten aquí, anaven a descansar els senyors que tenien gran cases al segle XVII.
Aquestes cases encara hi són, però els senyors sols ens acompanyen dins el record, dins la història de Sant Julià. Confirmaré que les “set fons” existeixen, t’hi atraques, i amb les mans ben obertes agafes aquella aigua gruixuda, que davalla no se sap d’on, però que et lleva la set de cop.
Una gran bosc d’ arbres, d’un verd fosc, alts i imponents, et fan ombra, t’acaronen i et donen frescor, ara precisament que fa tanta calor.
Dins aquest mar, tan poètic, Raixa començà la seva ballada popular amb una “Jota Mallorquina”, com a casa. Ens acompanyaren balladors, amics, i la gent del poble, que sense saber el que es faria, va aplaudir, cantar, escoltar i gaudir tot un repertori popular de cançons i músiques de ses illes….
“…….ses illes ¿sou de ses illes?
Fins un altre Sant Julià
Lina Yolma
